màquines de vapor

EL MUSEU

El Museu Agbar de les Aigües és un museu contemporani dedicat a l'aigua, que vol promoure'n el coneixement i els valors des d'una experiència vital, d'aprenentatge i lúdica.

El Museu Agbar de les Aigües ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar el 1909 per extreure aigua de l’aqüífer del Baix Llobregat i abastir així Barcelona.

Avui dia, la Central Cornellà continua fent la mateixa funció que ara fa un segle, i la instal·lació hidràulica de vapor original conviu amb les modernes bombes d’impulsió. Així doncs, el Museu és també, al mateix temps, una indústria en funcionament, un lloc on passat i present s’entrellacen sobre un substrat comú: l’aigua subterrània.

Però per sobre de tot, el Museu és un espai viu, concebut perquè hi aflorin les diverses manifestacions i aproximacions a l’aigua, a través d’una oferta d’exposicions i activitats per a tots els públics.

EL RECINTE

Edificis

Els edificis d’Amargós i Samaranch
El rigor constructiu i la cura pel detall són probablement les característiques fonamentals de les tres naus projectades per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch el 1905.

La raó de ser d’aquest edifici respon a la voluntat d’Aigües de Barcelona de crear la central elevatòria d’aigua potable més eficient. Cadascuna de les naus conserva actualment una mostra representativa i en perfecte estat de l’originària instal·lació hidràulica de vapor.

El pas de fums i xemeneia
A redós de l’edifici d’Amargós i Samaranch trobem un espai acollidor que temps ençà va funcionar com a sortida dels fums resultants de la combustió del carbó.

La rehabilitació d’aquest espai ha preservat un petit fragment del passadís que unia la caldera amb la xemeneia. La xemeneia, de 50 metres, símbol del passat industrial, és un autèntic referent al territori.

Els pous
Els pous de la Central Cornellà, fora del recinte del Museu, són la porta cap a les aigües subterrànies, l’accés a la reserva d’aigua dolça de l’aqüífer. El pou més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.

Des dels jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència d’elements decoratius.

Els dipòsits d’equilibri
En aquests espais, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades. L’increment constant de la demanda d’aigua ha obligat a la construcció de dipòsits cada vegada més voluminosos.

Història

L’aqüífer com a fonament
Els aqüífers, veritables mines d’aigua, són formacions rocoses permeables que permeten el pas de l’aigua i la seva acumulació, ja que estan delimitades a la base per un nivell impermeable que impedeix que l’aigua continuï infiltrant-se cap a nivells inferiors.

L’aigua subterrània és potser el recurs mineral més important, i al llarg de la història s’han realitzat i perfeccionat obres d’enginyeria per captar-la, emmagatzemar-la i distribuir-la.

Jardins

Entès com a part integrant del Museu, el Jardí consta d’un seguit d’espais amb caràcter propi. Així, mentre a la plaça dels Cedres podem passejar sota l’ombra d’aquests majestuosos arbres, l’Espai d’Interpretació de la Central Cornellà ens dóna la benvinguda i fa d’amfitrió del recinte, alhora que ens situa en l’espai i el context històric de la Central Cornellà. Més enllà, el Bosc de les Aigües, concebut per fer-hi activitats a l’aire lliure, ofereix una mirada a l’aigua des del vessant més científic.

PATRIMONI INDUSTRIAL

L’edifici d’Amargós i Samaranch
Els edificis modernistes originaris van ser concebuts per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, autor de projectes tan destacats com l’Hivernacle del parc de la Ciutadella, la Torre de les Aigües del Tibidabo o el primer pla d’enjardinament de la muntanya de Montjuïc.

El gran edifici modernista està integrat per tres naus entrellaçades, de maó massís i amb bigues de ferro. A l’interior de l’edifici hi ha una part important de la maquinària de vapor, que el 1909 havia de moure les bombes d’un sol pou, el Fives Lille.

L’arquitectura modernista també es pot apreciar en les antigues cases dels treballadors i en la xemeneia, de 50 metres d’alçada.

Instal·lació hidràulica de vapor
A la nau principal de l’edifici d’Amargós hi havia originàriament sis calderes dobles que convertien l’aigua en vapor.

El vapor accionava quatre màquines d’última generació. Fabricades a París per la Société Lyonnaise de Mécanique et d’Électricité, transformaven el moviment en electricitat. L’energia era transportada per cable aeri fins al pou Fives Lille, les bombes del qual elevaven l’aigua des de 30 metres de profunditat i l’enviaven al dipòsit d’equilibri, on era emmagatzemada temporalment.

La tercera nau de l’edifici d’Amargós era la Sala de Màquines, amb dues bombes de fabricació holandesa que també es movien amb la força del vapor generat a les calderes. Cadascuna tenia una potència de 750 CV, suficient per injectar l’aigua a les canonades i als dipòsits de la xarxa d’abastament urbà.

Bona part d’aquesta instal·lació es conserva intacta in situ. Per facilitar-ne la interpretació, el Museu ha recuperat el moviment d’una de les màquines de vapor i ha creat estacions interactives de consulta.

Dipòsit Circular
Aquest espai polivalent, originàriament concebut com a dipòsit d’equilibri, està destinat a acollir exposicions, concerts, espectacles i una llarga llista d’activitats.

Aquí s’emmagatzemava l’aigua abans de ser impulsada cap a la ciutat. Aquest dipòsit, construït l’any 1954, amb 2.000 m3 de capacitat, va deixar de ser actiu el 2003, en ser substituït per un nou receptacle de molta més capacitat.

FUNDACIÓ AGBAR

La nostra visió és una societat amb un coneixement integrat i orientat cap al futur de l’aigua, el medi ambient i la salut, basat en les experiències del passat i les oportunitats del present.

Missió
Fomentar la conscienciació social, la reflexió i la difusió del coneixement:

  • Publicant una gamma de recursos: documents, discursos de destacats professionals i acadèmics, audiovisuals i materials de sensibilització.
  • Coordinant i dirigint un ampli ventall d’activitats socioculturals i educatives al voltant de l’aigua, el medi ambient i la salut, a través del Museu Agbar de les Aigües.

Estimular la recerca sobre les tendències, els reptes i les qüestions emergents:

  • Fomentant la recerca en reconeguts centres d’investigació i universitats.
  • Organitzant conferències, seminaris i debats.

Servir com a canal de comunicació entre la societat i els grups d’interès clau del món de l’aigua:

  • Facilitant una plataforma de trobada entre els sector públic i el privat, la política, les organitzacions internacionals, les organitzacions no governamentals, l’acadèmia i el conjunt de la societat.
  • Actuant de nexe entre el Grup Agbar i la societat.

Gestionar la memòria històrica i el saber fer acumulat pel Grup Agbar al llarg de la seva història.

MISSIÓ DEL MUSEU

Conservar, posar en valor i interpretar el patrimoni industrial i arquitectònic de primer ordre que li ha estat llegat.
Copsar i divulgar als diferents públics el coneixement de l’aigua com a substància i els valors ambientals i culturals associats, en pro d’una sensibilització per a un desenvolupament sostenible. Oferir plataformes de cooperació i diàleg amb els diversos agents de la societat, d’obertura a la ciutadania i amb un compromís estret amb el territori.

EL RESTAURANT

EL RESTAURANT

LA BOTIGA

LA BOTIGA

AGENDA

AGENDA

© MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES. CTRA. DE SANT BOI, 4-6. 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT. TEL: 93 342 35 36 (INFO I RESERVES) / 93 342 35 14 (OFICINES)

trigital.org - Agencia de comunicación

Fundació Agbar